Comparació

El Currículum Quotidià no es planteja com a substitució del currículum escolar. Tots dos comparteixen una part considerable de les seves finalitats i aprenentatges, però els organitzen al voltant d'unitats diferents. La comparació resulta més informativa quan no es limita a preguntar quins continguts apareixen en cadascun, sinó que examina també les condicions en què aquests aprenentatges es poden produir i utilitzar.

El currículum d'educació bàsica vigent a Catalunya es defineix explícitament com a competencial. El Decret 175/2022 organitza els aprenentatges mitjançant competències específiques, criteris d'avaluació, sabers i situacions d'aprenentatge, i incorpora competències transversals com la ciutadana, la digital, l'emprenedora i la personal, social i d'aprendre a aprendre. La documentació de desplegament insisteix, a més, a connectar les situacions d'aprenentatge amb la realitat. El Currículum Quotidià parteix d'una altra unitat d'organització: activitats que existeixen per una finalitat independent d'ensenyar. Cuinar, desplaçar-se, cuidar, comprar, reparar, gestionar un conflicte, participar en una associació o desenvolupar una afició no apareixen primer com a exercicis, sinó com a pràctiques socials en les quals es pot incorporar progressivament una persona menys experta. Per això, una coincidència de continguts no implica equivalència educativa. Dues propostes poden treballar percentatges, comunicació, ciutadania o salut i diferir de manera important en el context d'ús, la continuïtat de l'experiència, la responsabilitat sobre el resultat i la necessitat de transferir posteriorment el que s'ha après a una altra situació.

La matriu següent resumeix una primera lectura qualitativa del Decret 175/2022 i del seu desplegament curricular. Les categories alta, mitjana i baixa són valoracions analítiques provisionals: serveixen per localitzar diferències que després es poden revisar amb una anàlisi documental més exhaustiva o mitjançant investigació empírica sobre pràctiques reals.

La matriu suggereix que els contrastos més grans no es concentren necessàriament allà on el currículum escolar no té continguts. En molts àmbits la cobertura és alta, mentre que la participació autèntica, la continuïtat o la responsabilitat sobre conseqüències reals són més difícils de garantir de manera sistemàtica.

Cura, convivència i desenvolupament personal. El currículum oficial incorpora salut, hàbits, seguretat, benestar emocional, empatia, relacions, resolució dialogada de conflictes i competències personals i socials. Per tant, no resulta adequat presentar aquests àmbits com a absents de l'escola. La diferència rellevant apareix quan es considera la freqüència amb què es poden exercir en situacions no dissenyades prèviament i amb conseqüències relacionals reals. Economia, consum i vida material. El currículum incorpora càlcul aplicat a preus, percentatges i situacions de consum, i a secundària apareixen continguts econòmics, comercials i administratius. Tanmateix, gestionar recursos limitats durant un període, comprovar despeses reals, decidir què es posposa o participar de manera continuada en l'economia d'una convivència exigeix un tipus de responsabilitat difícil de reproduir mitjançant exercicis aïllats. Tècnica, tecnologia i reparació. Tecnologia i Digitalització ofereixen una cobertura important de disseny, fabricació, materials, dispositius, programació, ciutadania digital, comerç electrònic, intel·ligència artificial i resolució de problemes. El contrast es desplaça cap al manteniment ordinari d'objectes i infraestructures ja existents, la reparació perquè alguna cosa realment es necessita i l'acumulació longitudinal d'experiència sobre avaries, desgast i límits d'intervenció. Llenguatge, matemàtiques i ciència. Són els àmbits amb més cobertura formal. El currículum lingüístic treballa conversa, lectura, escriptura, argumentació, cerca i contrast d'informació; matemàtiques i ciències desenvolupen càlcul, mesura, modelització, indagació, hipòtesis i evidència. Aquí la qüestió central no és l'absència, sinó la possibilitat de reconèixer espontàniament quan aquests sabers són pertinents en problemes oberts de la vida quotidiana. Cultura, natura i vida digital. Art, literatura, música, activitat física, patrimoni, sostenibilitat, éssers vius i competència digital tenen una presència extensa. La vida quotidiana pot afegir continuïtat voluntària, transmissió intergeneracional, pertinença a comunitats de pràctica i usos vinculats a projectes que no acaben quan acaba una unitat didàctica. Territori, ciutadania i organització. Orientació, mobilitat segura, drets, institucions, participació i planificació apareixen en el currículum. La diferència potencial torna a ser d'actuació: conèixer una xarxa de transport no equival a gestionar-la de manera autònoma davant d'un imprevist; estudiar institucions no equival a fer una gestió, presentar una reclamació o participar repetidament en decisions col·lectives. Dos àmbits especialment diferencials. D3, sosteniment de la llar, disposa d'una cobertura sistemàtica molt menor: detectar treball domèstic necessari, sostenir rutines materials i compartir responsabilitats no forma un bloc equivalent del currículum escolar. D14, patrimoni singular de la xarxa adulta, constitueix a més un límit estructural de qualsevol currículum estandarditzat: les professions, oficis, aficions, llengües, memòries, relacions i habilitats concretes de cada xarxa no es poden prescriure sense perdre precisament el seu caràcter situat.

Aprendre dins de la vida real redueix en molts casos la distància entre context d'aprenentatge i context d'ús, però no l'elimina. Saber cuinar determinats plats en un habitatge no garanteix organitzar una alimentació autònoma en un altre entorn; dominar els recorreguts del propi barri no assegura orientar-se en una ciutat desconeguda; resoldre conflictes familiars no garanteix transferir el mateix criteri a una organització professional. El coneixement quotidià també pot quedar fortament situat. Per això, la transferència s'ha de conservar com a objectiu explícit del mateix Currículum Quotidià: variar situacions, comparar experiències, verbalitzar criteris, revisar el que ha passat i buscar deliberadament aplicacions noves. Això és coherent amb la competència transversal CC12, aprendre de l'experiència, i amb l'indicador general de progressió que ja proposa observar si la persona transfereix el que ha après a situacions noves. La complementarietat resulta aquí especialment clara. L'abstracció i sistematització escolar poden ajudar a reconèixer estructures comunes entre problemes diferents; la vida quotidiana aporta repetició, necessitat funcional, variació natural i conseqüències que obliguen a ajustar el que s'ha après. Cap context garanteix per si sol una transferència àmplia.

La comparació documental no permet sostenir que l'escola ignori la vida quotidiana. El currículum oficial actual conté una part molt considerable dels sabers i competències necessaris per desenvolupar-s'hi i declara explícitament la voluntat de contextualitzar-los. La diferència apareix amb més claredat en les condicions d'adquisició i ús. Una institució educativa pot representar, estudiar, assajar i aproximar-se a situacions reals. La participació quotidiana incorpora, a més, pràctiques que existeixen per una necessitat pròpia, continuïtat longitudinal, relacions que persisteixen en el temps i possibilitats d'assumir responsabilitat sobre conseqüències efectives. Això no converteix un currículum en substitut de l'altre. Suggereix una relació complementària: l'educació escolar pot sistematitzar, ampliar, abstraure i diversificar el coneixement; la participació quotidiana pot donar-li funció, continuïtat, responsabilitat i contextos recurrents d'aplicació. Els contrastos més clars de cobertura apareixen en el sosteniment material de la llar i en el patrimoni singular de la xarxa adulta. En bona part de la resta d'àmbits, la qüestió principal no és si l'aprenentatge figura formalment en el currículum, sinó quina distància hi ha entre saber sobre una pràctica, assajar-la i participar-hi competentment.

Síntesi

El currículum escolar pot aproximar l'aprenentatge a la realitat. El Currículum Quotidià identifica el que passa quan l'aprenentatge es produeix dins de pràctiques que ja formen part d'aquesta realitat. La frontera no és absoluta: tots dos contextos es poden acostar i enriquir mútuament.