Fonamentació

L'arquitectura formal d'aquesta proposta pren com a referència el llenguatge competencial del currículum d'educació bàsica vigent a Catalunya: competències específiques, criteris, sabers i situacions d'aprenentatge connectades amb la realitat. El currículum quotidià desplaça, tanmateix, el centre de gravetat: parteix d'activitats socials que existeixen per una finalitat independent d'ensenyar i pregunta quins coneixements, capacitats i formes de participació es poden desenvolupar en incorporar-s'hi. El seu fonament conceptual se situa especialment en perspectives socioculturals, ecològiques i situades del desenvolupament: participació guiada, transformació de la participació, aprenentatge per observació i contribució a activitats familiars i comunitàries, comunitats de pràctica, fons de coneixement presents a les llars i relació entre contextos. Aquestes tradicions no descriuen una única forma universal d'aprendre: l'organització de la participació infantil varia culturalment i històricament. El document utilitza aquests marcs com a eines per fer visible una possibilitat educativa -incorporar els menors a activitats amb finalitat real-, no com a descripció normativa de tota família o cultura.

• Generalitat de Catalunya. Decret 175/2022, de 27 de setembre, d'ordenació dels ensenyaments de l'educació bàsica, amb les modificacions posteriors.
• Xarxa Telemàtica Educativa de Catalunya (XTEC). Currículum 175/2022. Educació primària. Consultat l'agost de 2026.
• Xarxa Telemàtica Educativa de Catalunya (XTEC). Currículum 175/2022. Educació secundària obligatòria. Consultat l'agost de 2026.
• Barnett, S. M., & Ceci, S. J. (2002). When and where do we apply what we learn? A taxonomy for far transfer. Psychological Bulletin, 128(4), 612-637. https://doi.org/10.1037/0033-2909.128.4.612.
• Bronfenbrenner, U. (1979). The Ecology of Human Development. Harvard University Press.
• Dewey, J. (1938). Experience and Education. Macmillan.
• Lave, J., & Wenger, E. (1991). Situated Learning: Legitimate Peripheral Participation. Cambridge University Press.
• Paradise, R., & Rogoff, B. (2009). Side by Side: Learning by Observing and Pitching In. Ethos, 37(1), 102-138.
• Rogoff, B. (1990). Apprenticeship in Thinking: Cognitive Development in Social Context. Oxford University Press.
• Rogoff, B., Mistry, J., Göncü, A., & Mosier, C. (1993). Guided Participation in Cultural Activity by Toddlers and Caregivers. Monographs of the Society for Research in Child Development, 58(8).
• Rogoff, B. (2003). The Cultural Nature of Human Development. Oxford University Press.
• Rogoff, B. (2014). Learning by Observing and Pitching In to Family and Community Endeavors: An Orientation. Human Development, 57(2-3), 69-81.
• Lave, J. (1988). Cognition in Practice: Mind, Mathematics and Culture in Everyday Life. Cambridge University Press.
• Moll, L. C., Amanti, C., Neff, D., & González, N. (1992). Funds of Knowledge for Teaching: Using a Qualitative Approach to Connect Homes and Classrooms. Theory Into Practice, 31(2), 132-141.
• Rogoff, B. (2016). Culture and participation: A paradigm shift. Current Opinion in Psychology, 8, 182-189.
• Vygotsky, L. S. (1978). Mind in Society. Harvard University Press.