Marc

Aquest document proposa un marc per identificar, afavorir i comprendre els aprenentatges que es produeixen -o es poden produir- quan infants i adolescents participen de manera real en la vida quotidiana al costat d'altres persones. Pren com a referència formal l'arquitectura dels currículums competencials, però en canvia la unitat d'organització: no parteix d'assignatures ni d'activitats dissenyades per ensenyar, sinó d'àmbits de participació en la vida compartida.

No és un currículum escolar alternatiu

No pretén traslladar la lògica escolar a la llar, convertir cada activitat quotidiana en una lliçó ni avaluar les famílies. La seva funció és fer visible un ecosistema d'aprenentatges que sovint queda fora del currículum formal i oferir criteris per ampliar les oportunitats de participació real dels menors.

Dues idees centrals

1. La vida quotidiana conté un nucli comú d'aprenentatges vinculats a la cura, la convivència, el sosteniment material, la comunicació, la gestió de recursos, l'autonomia i la participació comunitària.

2. Cada xarxa de convivència té, a més, un patrimoni singular de coneixements: estudis, professions, oficis, aficions, llengües, interessos, habilitats, tradicions, xarxes socials i experiències de les persones adultes de referència. Aquest patrimoni constitueix un currículum situat que no es pot estandarditzar sense perdre precisament el seu valor.

Una tercera idea: el desenvolupament és bidireccional

La participació d'un menor no transforma únicament el menor. També modifica les persones adultes. Incorporar algú menys expert obliga a fer explícits sabers tàcits, alentir processos, graduar l'ajuda, revisar hàbits, tolerar l'error, delegar, negociar, explicar, escoltar preguntes inesperades i, sovint, tornar a aprendre. Per això aquest document descriu dues trajectòries relacionades: el desenvolupament del menor i el desenvolupament de les persones adultes que comparteixen activitat amb ell.

Referència formal

El currículum vigent d'educació bàsica a Catalunya (Decret 175/2022) organitza els aprenentatges al voltant de competències específiques, criteris d'avaluació i sabers, treballats en situacions d'aprenentatge connectades amb la realitat. Aquest document conserva part d'aquest llenguatge com a estructura de lectura, però substitueix l'avaluació qualificadora per indicadors de progressió i les «situacions d'aprenentatge» per situacions quotidianes reals.

• Fer visibles els aprenentatges que emergeixen de la participació quotidiana i que solen romandre implícits.
• Ampliar els espais en què els menors poden contribuir de manera real i no merament simbòlica.
• Afavorir una autonomia progressiva basada en la competència i la responsabilitat, no en la retirada prematura de l'acompanyament adult.
• Connectar coneixements culturals, científics, tècnics i professionals amb activitats que tenen una funció comprensible.
• Aprofitar el patrimoni de coneixements existent en la xarxa adulta de referència i posar-lo en circulació entre generacions.
• Promoure relacions intergeneracionals sostingudes en què es pugui observar, col·laborar, preguntar, imitar, assajar, equivocar-se i assumir responsabilitats.
• Reconèixer l'aprenentatge que també es produeix en les persones adultes quan comparteixen la seva activitat amb menors.
• Evitar que l'eficiència adulta expulsi sistemàticament el menor de les tasques perquè «es triga menys fent-ho sol».
• Oferir a escoles, famílies i comunitats un llenguatge comú per pensar la participació més enllà dels deures escolars.
• Preservar la sostenibilitat econòmica, professional, relacional i personal de les persones que sostenen la criança, evitant que ampliar la participació infantil depengui d'una sobrecàrrega adulta permanent.
• Reconèixer que les oportunitats de criança i participació depenen també de condicions laborals, econòmiques, residencials, comunitàries i educatives que poden requerir suport i transformació col·lectiva.

Participació abans que instrucció. L'aprenentatge quotidià neix prioritàriament de prendre part en activitats que existeixen per una raó independent d'ensenyar. Contribució real. La participació adquireix una potència especial quan l'aportació del menor modifica, encara que sigui modestament, el resultat de l'activitat. Guia ajustada. La persona adulta ofereix l'ajuda necessària perquè l'activitat sigui possible i la retira a mesura que deixa de ser necessària. Responsabilitat progressiva. L'autonomia no s'exigeix de cop: es construeix passant de la presència i la col·laboració a la responsabilitat parcial, l'autonomia situada i la corresponsabilitat. Sentit i funcionalitat. Els coneixements apareixen lligats a una finalitat comprensible: calcular per decidir, escriure per comunicar, investigar per comprendre, reparar per recuperar una funció. Intergeneracionalitat. La diferència d'experiència entre generacions és un recurs educatiu, no un problema que s'hagi d'eliminar mitjançant la segregació per edats. Reciprocitat. Els menors transformen l'activitat de les persones adultes i poden aportar perspectives, coneixements i competències pròpies. Diversitat de repertoris. No existeix una única vida quotidiana. El currículum ha de poder acollir cultures, llars, territoris, llengües, professions i formes d'organització diferents. Equitat d'oportunitats. No totes les xarxes familiars disposen dels mateixos recursos, temps, coneixements o connexions. La comunitat i les institucions poden ampliar el repertori disponible sense culpabilitzar les famílies. No escolarització de la vida. Fer visible l'aprenentatge no significa convertir la vida en una successió d'activitats didàctiques, fitxes, rúbriques o exàmens. Interdependència. L'autonomia quotidiana no equival a autosuficiència. Viure competentment inclou reconèixer dependències, demanar ajuda, recórrer a altres persones, coordinar responsabilitats i formar part de xarxes de suport. Dret al joc, al descans i a la improductivitat. Participar en la vida compartida no significa convertir cada moment en treball útil. El joc lliure, l'avorriment, la conversa, l'exploració i el descans tenen valor propi i no necessiten justificar-se per un rendiment futur. Proporcionalitat, accessibilitat i responsabilitat adulta. La participació s'ha d'ajustar a la competència, el risc, la discapacitat, les necessitats de suport i el context. Els menors poden contribuir de manera real sense assumir càrregues estructurals, econòmiques, clíniques, jurídiques o de cura que corresponen a persones adultes. Sostenibilitat adulta i material. Una organització educativa quotidiana no és adequada si només es pot mantenir mitjançant l'esgotament, la precarietat, la renúncia indefinida al desenvolupament adult o el deteriorament greu de la salut econòmica de la unitat de convivència. Corresponsabilitat social de la criança. Les famílies organitzen recursos i decisions, però no produeixen per si soles les condicions laborals, residencials, urbanes, econòmiques o educatives en què crien. Els suports públics, comunitaris i col·lectius formen part de l'ecologia d'oportunitats.

El currículum quotidià s'organitza en sis elements:

• Competències quotidianes transversals: capacitats que travessen múltiples àmbits de la vida.
• Àmbits de participació: grans espais d'activitat en què aquestes competències es posen en joc.
• Sabers quotidians: coneixements, procediments, criteris, valors, disposicions i tècniques que permeten participar millor.
• Nivells de participació: descripció de la progressió des de la presència fins a la corresponsabilitat i la transmissió.
• Dimensió adulta: capacitats que desenvolupen les persones adultes quan incorporen els menors a activitats significatives.
• Ecologia d'oportunitats: condicions de temps, presència, continuïtat, ingressos, feina, habitatge, recursos, accessibilitat, serveis, xarxa, territori, seguretat material i legitimitat que permeten o bloquegen la participació.

No són criteris de qualificació. Són senyals que permeten observar si la participació esdevé més competent, autònoma i responsable.

• Comprèn cada vegada millor per a què es fa l'activitat i quin resultat es busca.
• Detecta per si mateix què pot fer i s'hi incorpora sense esperar sempre una ordre.
• Recorda materials, passos, acords i responsabilitats.
• Utilitza eines i recursos amb més precisió i seguretat.
• Anticipa conseqüències i prevé errors freqüents.
• Persisteix davant dificultats raonables i modifica l'estratègia quan alguna cosa no funciona.
• Distingeix entre problemes que pot resoldre i situacions en què necessita ajuda.
• Té cura del resultat, de l'espai i de les persones afectades per la seva acció.
• Transfereix allò après a situacions noves.
• Pot explicar criteris, decisions i procediments a una altra persona.

Els àmbits no són assignatures. Són una eina analítica per comprovar que determinades dimensions de la vida no desapareixen de la mirada. Una sola activitat pot mobilitzar simultàniament molts d'aquests àmbits.

• Els nivells P0-P5 descriuen la relació amb una activitat, no l'edat, el curs escolar ni el valor personal.
• L'absència d'una competència obliga a preguntar primer per les oportunitats de participació que han existit.
• La seguretat no es resol prohibint tota participació, sinó graduant eines, decisions, supervisió i conseqüències.
• Les adaptacions, els suports i les tecnologies d'assistència formen part legítima de la competència; autonomia no significa prescindir-ne.
• El document serveix per obrir vida compartida, no per produir deures domèstics, rúbriques familiars ni una nova competició entre llars.