Cura d'un mateix, cos, salut i seguretat

Senyals corporals i autoregulació

• Diferenciar cansament, gana, set, avorriment, sobrecàrrega, dolor i necessitat de descans o moviment.
• Relacionar el propi estat amb son, alimentació, activitat, fred, calor i ritme del dia.
• Comunicar amb prou precisió el que se sent sense necessitar que una altra persona ho interpreti tot.

Higiene, vestit i cura personal

• Rentar-se, dutxar-se o banyar-se, cura bucodental, mans, ungles, cabell i higiene íntima.
• Escollir i preparar roba segons el clima, l'activitat, la durada de la sortida i la possibilitat de canvi.
• Tenir cura d'ulleres, ortodòncia, audiòfons o altres suports personals quan n'hi hagi i reconèixer quan requereixen ajuda adulta.

Descans, moviment i benestar

• Preparar condicions raonables per dormir i reconèixer la repercussió del descans en l'humor, l'atenció i el funcionament quotidià.
• Incorporar moviment, joc físic, desplaçament i activitat corporal a la vida ordinària.
• Reconèixer senyals d'esgotament o excés i ajustar l'activitat.

Salut quotidiana i sistema sanitari

• Prendre la temperatura, utilitzar mesures bàsiques i comprendre horaris i indicacions senzilles.
• Preparar informació per a una consulta i participar en la conversa sanitària d'acord amb l'edat i la situació.
• Comprendre que medicaments, dosis, al·lèrgies i tractaments exigeixen supervisió i exactitud; no improvisar-ne els usos.

Seguretat, primers auxilis i intimitat

• Prevenir caigudes, cremades, intoxicacions, cops, riscos aquàtics, trànsit i altres perills freqüents.
• Saber a qui avisar, com descriure una emergència i quina informació bàsica facilitar.
• Conèixer accions elementals de primers auxilis apropiades a la competència assolida i que no substitueixin l'assistència professional.
• Reconèixer el dret a la intimitat corporal, a expressar límits i a demanar ajuda davant de situacions incòmodes o insegures.

Canvis corporals, benestar emocional i petició d'ajuda

• Comprendre progressivament canvis corporals de creixement i pubertat, incloent-hi menstruació, ejaculació, higiene i variacions normals, i disposar de llenguatge per formular dubtes sense vergonya.
• Reconèixer activació, irritabilitat, por, tristesa, frustració o saturació com a estats que poden requerir pausa, moviment, descans, conversa, canvi de context o altres estratègies de regulació.
• Distingir el malestar quotidià de senyals persistents o intensos que convé comunicar a una persona adulta de confiança i, quan correspongui, a un professional sanitari.

• Preparar-se per sortir consultant el temps, escollint roba i reunint el material necessari.
• Organitzar una bossa per a una excursió, activitat esportiva, nit fora de casa o viatge curt.
• Detectar cansament o gana i proposar una resposta raonable abans que el malestar escali.
• Cuidar una ferida menor acompanyat per una persona adulta i observar els criteris de neteja i protecció.
• Preparar preguntes o informació per a una visita mèdica i explicar directament què se sent quan sigui possible.
• Revisar una farmaciola domèstica amb un adult: funció, caducitat, riscos i ordre, sense assumir usos farmacològics autònoms.
• Escollir protecció solar, aigua, abric o equipament segons una activitat concreta.
• Aprendre a comunicar una emergència: ubicació, què ha passat i quina ajuda es necessita.
• Parlar d'intimitat, consentiment i límits a partir de situacions reals de convivència i cures.
• Planificar descans i activitat en un dia especialment intens.

Apareixen mesures, temperatura, lectura d'instruccions, vocabulari especialitzat, biologia del cos, presa de decisions, gestió del temps i comunicació amb professionals.

Compartir l'autocura obliga a distingir entre protegir i substituir, a explicitar criteris que sovint es donen per descomptats i a revisar els propis hàbits de son, alimentació, activitat, ús de pantalles, prevenció i relació amb el cos. El menor també pot introduir preguntes o coneixements que facin reconsiderar pràctiques adultes.

L'autonomia quotidiana no implica autonomia clínica. Medicació, tractaments, símptomes greus, emergències i pràctiques potencialment perilloses requereixen supervisió d'acord amb l'edat, la competència i les indicacions professionals. La intimitat corporal s'ha de protegir en tot moment.