Convivència, afectes, intimitat, comunicació relacional i cura d'altres persones

Lectura de la situació social

• Observar context, torns, disponibilitat i estat general abans d'intervenir.
• Diferenciar intenció, impacte i responsabilitat: una acció pot causar dany encara que no pretengués fer-ho.
• Acceptar que les necessitats alienes no sempre es poden deduir i que preguntar pot ser més adequat que suposar.

Conversa i vincle

• Iniciar i tancar converses; formular preguntes reals i sostenir temes compartits.
• Expressar afecte, gratitud, reconeixement i desacord de maneres adequades al vincle i al context.
• Participar en converses intergeneracionals i amb persones desconegudes en situacions ordinàries.

Límits, intimitat i consentiment

• Reconèixer la legitimitat de dir no, retirar-se, demanar espai o sol·licitar ajuda.
• Distingir secrets lúdics de situacions que no s'han d'ocultar quan afecten la seguretat o el benestar.
• Respectar objectes, espais, converses i dades personals d'altres persones.

Conflicte, negociació i reparació

• Descriure fets sense reduir-los immediatament a judicis sobre la persona.
• Proposar alternatives, pactar torns o condicions, complir acords i revisar-los quan no funcionen.
• Disculpar-se amb contingut, reparar danys i acceptar que la reparació no sempre restableix immediatament el vincle.

Cura quotidiana

• Acompanyar una persona malalta o cansada, acostar-li aigua, preparar un espai, avisar o assumir una tasca que n'alleugereixi la càrrega.
• Col·laborar amb germans o altres menors en tasques acotades i segures, sense delegació impròpia de la responsabilitat adulta.
• Relacionar-se amb persones grans o amb discapacitat des de l'ajuda concreta i el respecte a la seva autonomia.

Vida familiar i esdeveniments

• Rebre visites, acomiadar-se, participar en celebracions i rituals familiars.
• Afrontar canvis, malaltia, dol o frustració amb acompanyament i llenguatge compartit.
• Conèixer històries familiars i comprendre que les relacions tenen trajectòria i memòria.

Amistat, pertinença, intimitat i relacions afectives

• Construir amistats sense exigir exclusivitat; afrontar canvis de grup, rebuig, gelosia, reconciliació i pèrdua de vincles amb suport quan sigui necessari.
• Distingir afecte, atracció, intimitat, obligació i pressió; comprendre que el consentiment ha de ser lliure, específic, reversible i compatible amb el respecte a la privacitat.
• Reconèixer conductes de control -aïllament, vigilància, xantatge, difusió de continguts íntims, amenaces o pressió sexual- i recórrer a persones i serveis d'ajuda adequats.
• Accedir progressivament a informació fiable sobre sexualitat, anticoncepció, infeccions de transmissió sexual i salut reproductiva d'acord amb el desenvolupament i sense substituir l'acompanyament sanitari quan correspongui.

• Rebre una visita, oferir-li alguna cosa i participar en la conversa sense quedar automàticament apartat.
• Detectar que algú està cansat i assumir espontàniament una tasca que faciliti la convivència.
• Resoldre un desacord per un objecte, espai o torn mitjançant proposta, negociació i acord.
• Reparar una acció que ha causat dany: recollir, reposar, demanar disculpes, informar o canviar una conducta.
• Acompanyar un germà o una persona gran en una tasca segura mentre un adult manté la responsabilitat.
• Preparar alguna cosa per a una persona malalta o que travessa un moment difícil.
• Participar en l'organització d'una celebració familiar.
• Parlar amb una persona adulta sobre un conflicte real, distingint fets, interpretacions, emocions i opcions.
• Escoltar una història familiar i preguntar per decisions i canvis generacionals.
• Practicar com demanar ajuda a una persona desconeguda en un comerç, transport o espai públic.

Llenguatge pragmàtic, ètica, normes, història familiar, educació emocional, ciutadania i coneixement de xarxes de suport.

La convivència amb menors és un context de desenvolupament adult: obliga a regular la pròpia resposta, explicar normes relacionals, reconèixer errors, reparar, revisar jerarquies i aprendre a compartir poder sense abandonar la responsabilitat.

La cura infantil o juvenil mai no s'ha de convertir en substitució estructural de responsabilitats adultes. Les tasques de cura han de ser proporcionades i compatibles amb el dret del menor a ser cuidat, descansar, jugar i mantenir els seus propis vincles.