Alimentació, compra, consum i economia quotidiana

Planificació alimentària

• Pensar per a quantes persones es cuina, què hi ha disponible, de quant temps es disposa i quines restriccions cal considerar.
• Combinar aliments i preparacions suficients sense convertir cada àpat en una lliçó de nutrició.
• Aprofitar sobres i decidir què convé consumir primer.

Cuina i conservació

• Rentar, pelar, tallar, barrejar, batre, amassar, bullir, fornejar o saltar segons competència i seguretat.
• Utilitzar mesures, proporcions, temps i temperatures; ajustar una recepta quan canvia el nombre de persones.
• Comprendre higiene alimentària, conservació, congelació, caducitat i deteriorament observable.

Compra i inventari

• Elaborar llistes a partir de necessitats reals i revisar existències.
• Llegir preu per unitat, pes, volum, etiquetes, origen i dates quan siguin rellevants.
• Diferenciar promoció real de disseny comercial i comparar alternatives sense assumir que el més barat és sempre el millor.

Diners i mitjans de pagament

• Comptar efectiu, comprovar canvi, comprendre targeta, saldo, transferència i pagament mòbil quan s'utilitzin.
• Registrar petites despeses, planificar una compra, estalviar per a un objectiu i revisar si la decisió va complir la seva funció.
• Comprendre subscripcions, quotes, comissions, interessos i deute de manera progressiva, especialment en l'adolescència.

Consum, publicitat i sostenibilitat

• Reconèixer tècniques de persuasió, urgència artificial, recomanacions comercials i pressió de grup.
• Considerar ús esperat, manteniment, garantia, reparabilitat, segona mà, préstec i cost total.
• Relacionar decisions de consum amb residus i energia sense convertir-ho en culpabilització individual.

Economia domèstica bàsica

• Distingir ingressos, despeses fixes, variables, imprevistos i estalvi; comprendre que el pressupost obliga a escollir.
• Participar en decisions reals ajustades a l'edat: menú, oci, material, viatge, regal o reparació.
• Conèixer gradualment rebuts, factures, contractes, impostos i assegurances com a peces de la vida econòmica adulta.

Banca, contractes i drets de consum

• Distingir targeta de dèbit i de crèdit, saldo disponible, transferència, domiciliació, interessos, comissions i deute, introduint aquests conceptes quan apareixen en decisions reals.
• Llegir condicions essencials d'una compra, subscripció o servei: preu total, durada, renovació, cancel·lació, garantia, devolució i responsabilitat.
• Reconèixer fraus i ofertes financeres de risc, especialment urgència artificial, crèdit fàcil, inversió garantida i peticions de credencials.
• Conèixer progressivament l'existència d'impostos, assegurances, lloguers, nòmines i cotitzacions com a components de la vida econòmica, sense traslladar al menor responsabilitats financeres adultes.

• Preparar un àpat real per a diverses persones i ajustar quantitats.
• Fer una compra amb un pressupost establert.
• Comparar formats utilitzant preu unitari, durada prevista i malbaratament probable.
• Cuinar a partir del que queda a la nevera.
• Comprovar canvi, tiquet o càrrec digital i detectar un error.
• Planificar un regal amb un límit de diners.
• Decidir si un objecte es repara, se substitueix, es compra de segona mà, es demana prestat o es deixa d'utilitzar.
• Revisar una subscripció o despesa recurrent.
• Comparar dos menús possibles considerant preu, temps i aprofitament.
• Acompanyar un adult en la lectura d'una factura domèstica.

Proporcions, fraccions, percentatges, unitats, química dels aliments, biologia, lectura funcional, sostenibilitat, economia, publicitat i dret del consum.

Compartir compres i decisions econòmiques obliga a explicitar prioritats que normalment romanen tàcites. L'adult pot revisar automatismes de consum i reconèixer coneixements que el menor porta d'altres espais. La transparència ha de ser gradual: comprendre l'economia domèstica no significa fer el menor responsable de sostenir-la.

Foc, ganivets, electrodomèstics, al·lèrgies, conservació i seguretat alimentària requereixen progressió supervisada. En economia, no s'han d'atribuir al menor contractes, deutes o riscos que no pot comprendre ni assumir legalment.