Món material: eines, tècnica, fabricació, manteniment i reparació

Materials i propietats

• Reconèixer materials habituals -fusta, metall, vidre, ceràmica, tèxtils, plàstics, paper, adhesius- i relacionar-los amb usos, límits, deteriorament i possibilitats de reparació.
• Observar duresa, flexibilitat, fragilitat, impermeabilitat, conductivitat, desgast, oxidació, humitat, dilatació o deformació quan siguin rellevants per a una tasca.
• Distingir entre reparació, manteniment preventiu, adaptació, reutilització i substitució.

Eines, unions i operacions

• Conèixer el nom, la funció i la manera bàsica d'ús d'eines presents a l'entorn: tornavisos, claus, alicates, martell, cúter, tisores, trepant o altres segons el context.
• Reconèixer cargols, femelles, claus, frontisses, brides, reblons, grapes, adhesius, costures i altres sistemes d'unió.
• Aprendre operacions progressives: subjectar, mesurar, marcar, tallar, perforar, polir, estrènyer, afluixar, lubricar, cosir, enganxar, muntar i desmuntar.

Mesura, geometria i ajust

• Mesurar longituds, diàmetres, angles, nivells i jocs quan una tasca ho exigeix.
• Utilitzar referències i toleràncies pràctiques: que una peça entri, tanqui, giri, quedi alineada o suporti una càrrega.
• Comprendre que mesurar abans de comprar, tallar o perforar evita errors costosos.

Mecanismes, manteniment i diagnòstic

• Observar palanques, rodes, eixos, engranatges, molles, politges, tancaments, rodaments, vàlvules o circuits simples presents en objectes quotidians.
• Reconèixer senyals de funcionament anòmal: soroll, joc, fregament, escalfament, pèrdua, vibració, olor, interrupció o desgast.
• Seguir una lògica de diagnòstic: descriure el símptoma, identificar què ha canviat, formular hipòtesis, comprovar primer les causes simples i documentar el que s'ha provat.

Electricitat, electrònica i dispositius

• Comprendre de manera elemental alimentació, bateria, connexió, interruptor, fusible, continuïtat, càrrega i consum en sistemes de baixa tensió adequats per a la participació infantil.
• Diferenciar intervencions accessibles -canviar piles, connectors, consumibles o mòduls previstos pel fabricant- de treballs elèctrics que requereixen formació específica.
• Aprendre que desconnectar, identificar fonts d'energia i verificar riscos precedeix qualsevol manipulació.

Tèxtils i reparació quotidiana

• Cosir un botó, fer una puntada senzilla, reparar una petita descosida o comprendre com es construeix una peça de roba.
• Reconèixer cremalleres, velcros, cordons, elàstics i costures com a solucions tècniques.
• Valorar la reparació i el manteniment de roba, calçat, motxilles i altres objectes tèxtils.

Cultura tècnica i documentació

• Llegir instruccions, especejats, pictogrames, etiquetes, referències de peça i especificacions senzilles.
• Fotografiar o etiquetar abans de desmuntar quan calgui reconstruir la seqüència.
• Aprendre de persones adultes que tenen ofici, experiència manual o aficions tècniques, atenent especialment decisions que solen executar sense verbalitzar-les.

Infraestructures, energia i límits d'intervenció

• Reconèixer circuits domèstics elementals -aigua, desguàs, electricitat, climatització, connexió de dades- i aprendre a aïllar un problema sense manipular instal·lacions per a les quals no es disposa de competència.
• Diferenciar una operació d'usuari o manteniment d'una intervenció que exigeix tècnic qualificat, eina específica, bloqueig d'energia o compliment normatiu.
• Aprendre que una reparació competent inclou decidir quan no reparar, quan desconnectar, quan substituir temporalment l'ús i a qui demanar ajuda.

• Estrènyer una peça que s'ha afluixat i comprovar si el problema desapareix.
• Mesurar un buit abans de comprar una caixa, prestatgeria o electrodomèstic.
• Muntar un moble seguint instruccions i detectar una peça col·locada al revés.
• Reparar una bicicleta, una joguina, una motxilla o un objecte domèstic quan la intervenció sigui segura.
• Investigar per què una porta frega, una roda gira malament o un mecanisme fa soroll.
• Dissenyar i construir una caixa, suport, prestatge, reparació o adaptació amb una funció real.
• Buscar la referència correcta d'un recanvi i comprovar compatibilitat abans de comprar-lo.
• Fotografiar un desmuntatge per poder reconstruir després la seqüència.
• Comparar diverses solucions possibles atenent cost, durada, dificultat i reparabilitat.
• Acompanyar una persona adulta experta i demanar-li que faci visibles els indicis que utilitza per diagnosticar.

Geometria, mesura, física, propietats dels materials, lectura tècnica, dibuix, sostenibilitat, economia domèstica, història de la tecnologia i cultura del manteniment.

La transmissió tècnica obliga a fer explícit un coneixement sovint tàcit: per què s'escull una eina, quin soroll resulta sospitós, quant cal estrènyer, quan aturar-se o quina comprovació fer primer. En ensenyar, l'adult pot ordenar el seu propi procediment, descobrir llacunes i recuperar habilitats que havia delegat. El menor també pot aportar solucions, documentació o tecnologies que l'adult desconeix.

Xarxa elèctrica, gas, maquinària, alçades, pressió, calor intensa, productes perillosos i altres intervencions de risc requereixen límits clars i, quan correspongui, personal qualificat. La progressió s'ha de basar en competència observable i condicions concretes, no a convertir l'exposició al perill en una prova d'autonomia.